Per a mi, tot un artista.

La persona viva més intel·ligent que conec.

Un artista de la fusta.

Per diversos problemes personals i decisió arriscada, aquest funcionari amb futur va decidir anar a fer la carrera universitària de Luthier a la universitat italiana de Cremona (corregit!!). A hores d’ara, agost del 2005, ja deu haver-la acabada a més a més d’un any de pràctiques.

Tots els seus amics sabem que ho ha passat molt malament en les terres fredes del nord d’Itàlia, però sembla que tot arriba a la seua fi, i a més a més amb èxit.

En aquests anys de carrera no ens hem vist molt i tampoc no hem parlat sovint, però la màgia dels bons amics, que és així com el considere, consisteix a sentir-se com si ni el temps ni la distància ens haguera separat, com si no haguera passat el temps (encara que ara som més vells i grossos, eh Llóran?).

Com veieu a la fotografia, és un artista de la fusta. Encomane a qualsevol que llegesca aquestes línies i estiga interessat en fer-se, millorar-se o reparar-se un instrument musical, ja sap que pot enviar-me un mail i jo el posaré en contacte amb l’artista. (Més endavant posaré les seues adreces digitals per posar-vos en contacte amb ell directament).

Un mestre de la informàtica.

Vaig compartir amb ell més de 5 anys (increïbles) durant la nostra pertenença a l’Orquestra Show Nova Sondeo. És un impressionant pianista.
Durant aquestos anys vaig comprovar que tenim les mateixes idees (i espere que encara seguim tenint-les) sobre molts aspectes de la vida, és a dir, que pensem igual.

Té la mala sort ) que és tan bon informàtic que el va becar Microsoft per realitzar el projecte Bibshare, és a dir, que s’ha passat al “lado oscuro de la fuerza”. Espere que això canvie en un futur pròxim.

De totes maneres, per mi sempre serà manolet el tecles.
El seu currículum.

Actualització (agost del 2005): A hores d’ara sé amb seguretat que ja és Enginyer informàtic i tenim el propòsit (sa) de quedar per fer-se una cervesa.
En una altra cervesa que es vam fer l’any passat em va demanar que corregira el que havia posat d’ell, quan parle de passar-se al “lado oscuro de la fuerza”. Ell pensa igual que jo sobre informàtica (en allò més gros). El que passa que d’alguna cosa ha de viure… Tinc ganes que quedem per xarrar amb més detall sobre tot això. Ja us contaré.