Article original: http://luisamorgantini.net/node/738
Autora: Luisa Morgantini
Pàgina web de l’autora: http://luisamorgantini.net/

Ni una paraula, ni un sol record, ni un sol senyal de dolor pels centenars de morts: dones, nens, ancians i militants de Hamàs, també ells són éssers humans. Llars, edificis sencers, ministeris, escoles, farmàcies, comisaries de policia, hospitals fets trossos. On ha anat a parar la vostra compasió? Com podeu seguir callats o disculpar ni tan sols la permanent política d’agressió israeliana?

Els habitants de Gaza i dels Territoris Ocupats (West Bank) -tots palestins- estan pagant el preu del terrible fracàs de la comunitat internacional, incapaç d’obligar a Israel a respectar la llei internacional i posar fi al seu sagnant colonialisme. És cert que Hamàs, amb els seus cohets, constitueix també una amenaça per als colons israelians i per a la població civil que deuria de ser condemnada. Basta ja amb la impunitat d’Israel i el continu xantatge dels seus líders!

Des de 1967, Israel ocupa militarment els territoris palestins. Una ocupació brutal: el robatori descarat de la terra, l’ensorrament de les cases, els punts de control on els palestins són contínuament humiliats i assotats; les colònies que no deixen de construir-se de forma il·legal i que s’apropien no solament de la terra, sinó de tots els recursos aqüífers, destruint les collites; i milers de presoners polítics que ni tan sols tenen dret a rebre visites de la seua família.

Vosaltres, líders polítics: és que no heu vist alguna vegada la desesperació en els ulls d’un pagès palestí que, desesperat, s’abraça a la soca de la seua olivera mentre els bulldozers intenten desarrelar-lo, mentre els soldats el colpegen amb els seus fusells per a obligar-lo a soltar-la? O a una dona donant a llum darrere una roca mentre el seu marit talla el cordó umbilical amb una pedra perquè els soldats israelians, simplement, no el deixen creuar el punt de control per a anar a un hospital? Heu vist a Um Kamel, desallotjada de sa casa, construïda amb el sacrifici de tota una vida, perquè els fanàtics jueus -no les víctimes de l’Holocaust, sinó els de Brooklyn-, pensen que aquesta terra els pertany per mandat diví i, per tant, tenen dret a ocupar-la per a construir altra colònia judea al cor de la ciutat vella de Jerusalem?

No heu vist, tal vegada, als nens dels pobles dels voltants de Tuwani, al sud d’Hebron, que per a anar a l’escola es veuen obligats a caminar durant més d’una hora i mitja perquè els jueus han construït una colònia en el mig de la carretera que uneix les dos ciutats i si els veuen passar per allà són atacats amb pedres i altres objectes?  O als pastors de Tuwani, que veuen les aigues dels seus pous enverinades pels fanàtics i no poden donar a beure al seu ramat? O la ciutat d’Hebron, reduïda a no res perquè 400 colons jueus han ocupat la ciutat vella que, a la seua vegada, s’ha vist envoltada per milers de soldats que han expulsat de les seues cases als seus propietaris palestins obligant-los a tancar més de 840 comerços?

No heu vist, potser, el mur que travessa carrers i barris, que roba terres de conreu, que separa a les famílies palestines, que s’apropia de la terra fèrtil i dels aqüífers en benefici d’Israel? No heu vist als pacients de càncer esperant en el pas d’Eretz el permís per a poder rebre tractament en els hospitals i sent detinguts i obligats a tornar per “raons de seguretat”?

En els últims 19 mesos, 283 persones han mort per manca de cura mèdica que haurien d’haver rebuda en algun lloc de l’estranger perquè no  els van permetre creuar encara que havien rebut garantia per part dels metges israelians, pertanyents a un grup de defensors dels Drets Humans.

Heu sentit el fred de les nits de Gaza, un fred que travessa els ossos perquè no hi ha ni llum, ni combustible? O potser sabeu dels bebès prematurs nascuts a l’hospital de Shifa, els petits cossos dels quals lluiten per sobreviure, però que moren irremeiablement quan la seua incubadora es queda sense llum durant mitja hora?

No heu vist la por, el terror en els ulls dels nens, els seus cossos destrossats? Certament, la por dels nens de Sderot no és diferent i els cohets de Hamàs també poden matar, però, almenys ells tenen un lloc on anar i, afortunadament, mai no han hagut de veure els seus edificis bombardejats, dotzenes de cossos desmembrats o avions que llancen bombes de fragmentació sobre els seus caps. Una sola mort és ja molt, però el “nombre de morts” també suma en el compte de l’horror. Des de 2002, 20 persones han mort degut als cohets, mentre que en Gaza milers i milers de cases han estat destruïdes i més de 3.000 gazawis han estat morts, incloent centenars de nens que no tenien res a veure amb el llançament de cohets.

Quan, a les manifestacions que estan tenint lloc a tot Europa, es cremen banderes israelianes, vosaltres, els líders polítics, mostreu de seguida el vostre enèrgic rebuig, crideu la vostra condemna als quatre vents. Esteu en el vostre dret. Jo no creme banderes d’Israel, ni les de cap altre país, i crec que també Israel té dret a existir, però m’haguera agradar escoltar també els vostres crits de rebuig i de pena davant de totes aquestes morts i tota aquesta destrucció deguda a la arrogància i la crueltat d’un Estat que ni tan sols respecta la llei internacional. M’haguera agradat escoltar-vos manar a Israel que pare de disparar, que pose fi al bloqueig de Gaza, que ature la construcció de colònies en els territoris ocupats, que acabe amb l’ocupació militar, que respecte i pose en pràctica les resolucions de les Nacions Unides. Perquè aquesta i solament aquesta seria una forma efectiva d’acabar amb la seua inseguritat.
I de pas, escolteu també als milers de ciutadans israelians que es manifesten en Tel Aviv. Escolteu el que criden: “No volem ser enemics, detingueu l’ocupació, detingueu la matança”.

Déu meu, en quin món tan horrible estem vivint!!

Article original: http://luisamorgantini.net/node/738
Autora: Luisa Morgantini
Pàgina web de l’autora: http://luisamorgantini.net/

« Vull llegir més documents