Article original: http://www.filmica.com/port666/archivos/005678.html
Autora: Mercé Molist
Pàgina web: http://ww2.grn.es/merce/

La metamorfosi linuxera

Feia molt de temps que una notícia relacionada amb Microsoft no em posava, en el sentit d’abellir-me comentar-la. Però per fi ha arribat el moment: Microsoft ensenya tecnologia a la justícia espanyola. Podria posar-li molts adjectius a açò: im-pressionant, inconcebible que un govern accepte que una companyia, investigada per la Unió Europea i coneguda pels seus abusos i dolentes pràctiques empresarials que res no tenen a veure amb un món just, assessore a la justícia.

Però no surten adjectius ni una gran indignació perquè, després de veure com una organització tan poc incentivadora de la cultura com la SGAE és l’assessora de facto del ministeri de Cultura, doncs ja ho he vist tot i poques coses podem sorprendre’m relacionades amb aquest Sistema, els seus governs, els seus polítics i, en general, aquest gran circ de pallassos. Que els donen i és natural que vulguen perpetuar-se, encara que fer-ho amb diners públics…

Però res, que ni pensant que van a usar els meus diners per a ensenyar als funcionaris a fer servir els seus productes d’una marca, en detriment de les altres, m’emprenyo. Al contrari. Em dóna per riure. Fa temps que els despropòsits de la “classe dirigentâ€? em deixen indiferent, tal vegada per la costum, tal vegada per la pau d’esperit que et dóna saber que poden esgargamellar-se, poden fer trampes, poden disparar a qui vulguen, però No passaran perquè el seu temps es va acabar i no hi ha més: o ho accepten o segueixen fent el ridícul.

És clar que el fet que Microsoft assesore a la justícia no es queda solament en que les ensenyen a usar Windows. Significa un rentat de cervell. I ho sé perquè a mi m’ha passat a l’inrevés: m’ha passat amb Línux.

No recorde la data exacta però farà ja uns dos anys que, després de pensar-m’ho molt molt molt, ho saben Ismael, Benjamí i Ricardo, vaig decidir passar-me a Línux. Primer, mantenint una partició de Windows però, des de fa un any i veient que ni m’havia tornat a recordar de Windows, Línux total al PC del treball.

I, el que havia de ser un canvi de sistema operatiu, o siga de programari i punt, ha estat en realitat un canvi a nivell mental, de concepció del meu món i, en especial, del món informatic. Hi ha molts exemples i aquí en van uns quants:

- El que deia al principi: les notícies de Windows no em posen. Ni les seues novetats, ni els seus problemes de seguretat, ni tan sols les seues xanxes. Res, que no hi ha manera, no m’abelleix llegir sobre això. I mira que m’esforço, pel meu treball hauria d’intentar que alguna cosa sobre MS em posara el suficient per a escriure un article, però és que, senzillament, se me’n fot.

- Un dia, vaig veure un anunci on se’m convidava a comprar MS Office, al preu de no sé quants centenars d’euros. I em vaig sorprendre flipant amb el fet que un programa costara tant diners. I tant. Per què em sorprenc -vaig pensar- si quan estava amb Windows mai no havia pagat per res, com ara amb Línux? Quina és la diferència? Doncs que la meua concepció del mercat del programari havia canviat: quan piratejava programari, no costava diners però sabia que aquest programari tenia un preu. Ara -encara que sé que “freeâ€? no significa “gratisâ€?- m’he acostumat a que ningú no em demane diners per un programa. I és per això que em sorprenc quan algú ho fa.

- Abans, quan una empres em deia que no donava suport per a Línux, pensava: Quina merda de sistema operatiu. Ara, quan una empresa -l’altre dia, Telefònia, sense anar més lluny- em diu que no dóna suport per a Linux, pense: Quina meda d’empresa. I em pose a pensar com fer per a no tenir més tractes amb una gent tan estreta de mires.

- Des que faig servir Linux, sóc més fèrtil i oberta en la meua vida informàtica. Quan usava Windows, em donava por instal·lar i provar nous programes perquè sempre acabaven donant-me problemes, desconfigurant-me coses que no sabia com tornar a configurar i quan em tocava posar les mans al registre, arggg, em sentia una desactivadora de bombes manejant a cegues uns cables que en qualsevol moment podien esclatar. Amb Linux, no se sol desconfigurar res en instal·lar un nou programa i, en cas que s’espatlle, és fàcil tornar les coses a la normalitat.

-Linux és lògica, realitat, tocar terra al sol informàtic: açò no funcionar per això i per això i s’arregla així i aixà. És fer el cub de Rubik. És saber que, al final, segur que té solució. Windows és màgia, és no saber què toques, és el terror de l’usuari poc avançat, no té res de lògica: açò no funciona per això o per ves a saber què, tal vegada millor no ho canvies, deixa-ho penjant i en una estona pot ser que s’arregle tot sol. O no.

Linux és adonar-te’n que hi ha altres mons i també veure amb més claredat el propi. Com ser una dona en una societat d’homes. O negre en un país de blancs. Quan formes part de la majoria, no te n’adones que hi ha coses que no deurien de ser així. Quan uses Windows, mai no se m’haguera ocorregut pensar que els virus solament afecten a Windows. En la meua concepció, afectaven a tot el món. Des de que faig servir Linux sé que els virus infecten sistemes Windows o, també, que els fabricants de maquinari estan vergonyosament i mafiosament complotats amb MS.

- Quan usava Windows, tenia un sol “babauâ€? al que havia de recórrer per a tot tipus de problemes, doncs és difícil trobar “babausâ€? de Windows. O siga: el SO em feia depenent d’una sola persona, a qui li devia tot, el que en duia a menjades de cap: Sóc la seua amiga perquè m’arregla l’ordinador, perquè m’agrada com a amic, o les dues coses? Amb Linux, tinc un munt de “babausâ€?, especialitzats per temes. Quan necessite ajuda bàsica, vaig a una llista, quan em cal ajuda avançada, vaig a una altra, etc. La dependència es difumina quan hi ha molts “babausâ€? per a triar i pots ser amiga de qui t’abellisca, a canvi de res que no vulgues donar.

Segur que hi ha molts més exemples, de coses bones i també de dolentes dels dos SO. Però de moment estic encantada amb Linux i, a grans trets, sols li veig la part bona. Una cosa mala té, em va dir l’altre dia jcea és que, com són novella en aquest SO, estic “alienadaâ€? amb Linux, el que segons ell significa que podria fer moltes més coses, perquè el sistema dóna per a fer-les, però no sé el suficient i això em limita.
Més que neguit, em va provocar curiositat.

Article original: http://www.filmica.com/port666/archivos/005678.html
Autora: Mercé Molist
Pàgina web: http://ww2.grn.es/merce/

« Vull llegir més documents