Pàgina web: http://www.machsomwatch.org/en

Obama, diuen que vas a canviar el món. Fes-me un favor, vine i canvia la meua vida personalment. Vine a Israel, lliura’ns de controlar a altra gent. Vine i obliga’ns a fer el que està clar, i escrit, adequat i necessari. Vine i treu-nos dels territoris ocupats.

Fes que no haja d’aixecar-me ben aviat pel matí. Odie aixecar-me per a anar als punts de control, per a veure i per a plorar. Fes-ho de manera que no haja de veure a nens de 19 anys, que han estat convençuts per a creure que estan defensant el seu país, apuntant amb els seus fusells a nens de 5 anys.

Fes-ho de tal manera que quan les meues filles es passen mitja hora sota la dutxa, jo no haja de pensar en les famílies que duen aigua des de llunyanes fonts a llom de burros, en ampolles de Coca Cola.

Fes-ho de tal manera que quan estiga a la cua del supermercat, no haja de pensar en la quantitat de gent que espera fent cua als controls, dins i fora de les ciutats, de camí a l’escola, quan visiten els seus familiars, per a anar a l’hospital o per a treballar.

Fes-ho de manera que quan la meua germana corre a l’hospital a donar a llum, i quan duc al meu marit a l’hospital, pràcticament amb llums roges centellejants, no haja de pensar en les dones donant a llum, i els pacients de cor, i la gent ferida que es traslladada d’una ambulància sense permís, a altra amb un permís.

Fes-ho de manera que quan veja a un soldat d’uniforme al carrer no em pregunte què va fer anit. En quina casa va entrar brandint el seu arma, a quin nen apallissà, en els carrerons de Hawara, perquè va somriure malament.

Fes-ho de manera que pel matí no escolte la satisfacció en la veu del locutor de les notícies de la ràdio, que relata que l’exèrcit ha matat sis terroristes. Sis persones sense nom, sense mares.

Obama, aquesta tardor no vaig anar a la collita de l’oliva a ajudar els palestins. No va acabar bé. Per favor, fes-ho de manera que no haja de patir la meua conciència perquè no estic fent el suficient. Per estar vivint una vida, continuant amb la meua carrera, mentre per a l’altra gent, simplement arribar a casa sans i estalvis, és una carrera en sí mateix.

Per favor, lliura’m d’aquest dolor que sent tot el temps, en el més profund del meu ventre. No cessa mai, no puc gaudir realment de la vida mai, dels fills, dels amics o del treball, perquè la meua ment està preocupada, amb la imatge del nen nuat i cegat, i de la nena de 3 anys que es va colpejar en el cap amb el pas giratori en el control, i les barreres de brutícia, i els blocs de ciment que impedeixen que les vides de tanta gent continue amb normalitat.

Vine Obama, vine i salva’ns de nosaltres mateixos. I si això és el que volen dir quan diuen que no ets amic d’Israel, aleshores, no sigues un amic. Ja tenim amics que ens equipen d’armament i justifiquen tot l’horror que provoquemm, i ens salven dels tribunals internacionals.

Sigues un amic de debó. Salva’ns de nosaltres mateixos. I no ho faces pel món, fes-ho solament per mí, per a què puga tenir pau. M’ho deus.

No crec en Déu, però tot i així, vaig ressar per tu. Vaig escriure aquesta carta el dia que vares ser elegit, abans que Israel atacara la franja de Gaza. Abans que els mitjans de comunicació israelians s’extasiaren mentre observaven a Gaza en flames.

Pàgina web: http://www.machsomwatch.org/en

« Vull llegir més documents