Suposo que la gent no es canviarà a Linux perquè sigui lliure (a ells probablement els és igual això) o perquè sigui debades (ells probablement no han pagat mai pel Windows), sinò perquè vegi noves i originals característiques que Windows no posseeix. Aquí en teniu unes poques raons per les quals Linux és excel·lent!

No paguis 300€ pel teu sistema operatiu

(i no el copies de manera il·legal)

Probablement t’estaràs dient: “Oh, jo no vaig pagar pel Windowsâ€?. Estàs absolutament segur? Si el teu ordinador te’l donaren amb una còpia de Windows, llavors pagares per ell, encara que a la tenda no et diguessin res al respecte. El preu d’una llicència de /Windows es correspon aproximadament amb el d’un quart de cada ordinador nou. Així llevat que n’obtinguessis el Windows de manera il·legal, probablement has pagat per ell. D’on creus que obté Microsoft els seus guanys?

Per contra, pots aconseguir Linux completament debades. Així és, tota aquesta gent arreu del món ha treballat molt dur per a fer un sistema senzill, segur, eficient i amb bona aparença, i estan regalant el seu treball perquè tothom el faci servir lliurement (si et preguntes per què aquests individus fan aquestes coses, envia’m un email i intentaré explicar-t’ho el millor que pugui ). Per suposat, algunes companyies estan fent bons negocis venent suport, documentació, línies de telèfon directe, etc. per a la seva pròpia versió de Linux, i això és certament molt bo. Però la majoria de les vegades, no hauràs de pagar un cèntim.

Oblida’t dels virus

Si el teu ordinador s’apaga sense demanar-te permís, si unes estranyes finestres amb text que no entens i tot tipus de propaganda apareixen sense que les hagis demanades, si un munt d’emails són enviats a tots els teus contactes sense que ho sàpigues, aleshores el teu ordinador probablement té un virus. I la principal raó d’això és perquè està executant Windows.

Linux difícilment té cap virus. I això no és com quan es diu “Oh bé, no molt a sovint, ja sapsâ€?. Això és com “Si alguna vegada has sentit parlar d’un virus real en Linux, per favor, m’ho diusâ€?. Per suposat que un virus en Linux no és impossible. Però Linux ho fa molt difícil perquè això passi, per diverses raons:

• La major part de la gent fa servir Microsoft Windows, i els pirates volen fer la major malifeta (o tenir-ne el major control) possible: així que ataquen a Windows. Però no és aquesta la única raó, el servidor de pàgines web Apache té la més gran quota de mercat (en contraposició al servidor IIS de Microsoft), però així i tot pateix molts menys atacs/errades que el servidor de Microsoft.

• Linux fa servir un control de permisos elegant. En Windows tu (i qualsevol programa que instal·lis) normalment té el permís per a fer qualsevol cosa al sistema. Si tens ganes de castigar al teu PC perquè ha deixat que el teu preciós treball desaparegués, pots entrar a la carpeta de sistema i esborrar el que vulguis: Windows no es queixarà. Per suposat, la propera vegada que reinicies, els problemes començaran. Però pensa que si tu pots esborrar aquesta mena de sistema, altres programes també poden. O desordenar-lo. Linux no permet això. Cada vegada que demanes fer alguna cosa que té res a veure amb el sistema, se’t demanarà una contrasenya d’administrador (i si no ets un administrador del sistema, simplement no podràs fer-la). Els virus no poden fer i esborrar o modificar el que volen al sistema: ells no tenen l’autorització per a això.

• Més ulls fan minvar les errades de seguretat. Linux és un programari de Codi Obert, la qual cosa significa que qualsevol programador del món pot pegar una ullada al codi (la “receptaâ€? de qualsevol programa), i donar un cop de mà, o simplement dir-los a altres desenvolupadors “Ei, què si bla bla bla, no és això una errada de seguretat?â€?.

El teu sistema és inestable?

Alguna vegada has perdut el teu preciós treball perquè Windows s’ha penjat? Sempre has apagat l’ordinador de manera adequada, o a vegades ho has fet simplement perquè el Windows s’ha tornat boig i no et deixa fer res més? N’has obtingut alguna vegada la “pantalla blava de la mortâ€?, o missatges d’error dient-te que l’ordinador necessita ser reiniciat per obscures raons.

Les darreres versions del Windows, especialment les “Professionalsâ€? s’estan convertint en més estables que les anteriors. Però aquest tipus de problemes encara passen bastant sovint.

Per suposat, cap sistema operatiu és perfecte, i la gent que et digui que el seu no es penja mai, està mentint. Tanmateix, alguns sistemes operatius poden ser tan estables que la majoria dels seus usuaris mai no han vist penjar-se el seu sistema. Això és veritat en Linux. Aquesta és una bona manera de mirar-ho. Quan un sistema es penja, necessita ser apagat o reiniciat. Si el teu ordinador roman actiu i executant-se durant molt de temps, no importa quant l’uses, llavors pots dir que el sistema és estable. Linux pot executar-se durant anys sense tenir necessitat de ser reiniciat (la majoria de servidors d’internet executen Linux, i normalment mai no es reinicien). Per suposat, en fortes actualitzacions, encara necessita ser reiniciat (la manera correcta). Però si instal·les Linux, llavors usaràs el sistema tant com vulguis, deixaràs el teu ordinador engegat tot el temps, i podràs continuar d’aquesta manera durant anys sense tenir cap problema.

Linux protegeix el teu ordinador

Virus, troians, propaganda… Windows permet a tots aquests que entrin al teu ordinador massa fàcilment. El temps mitjà que un PC amb Windows (connectat a Internet i amb la instal·lació per defecte del “Service Pack 2â€?) triga en infectar-se és de 40 minuts.

Així que o… 1) instal·les un tallafocs, 2) instal·les un antivirus, 3) instal·les un programari per evitar la propaganda, 4) et desfàs de l’Internet Explorer i de l’Outlook (i els canvies pel Firefox i el Thunderbird), i 5) pregues perquè els pirates no siguin tan llestos per a saltar-se aquestes proteccions i perquè, si es descobreix una falla de seguretat, Microsoft trigui menys d’un mes en tenir disponible una actualització (la qual cosa no passa molt sovint). O pots instal·lar Linux i dormir profundament a partir d’ara.

Com ja hem parlat a la secció de “virusâ€?, el programari de codi obert (per exemple Linux) vol dir que més ulls comproven el codi. Qualsevol programador del Planeta Terra pot baixar-se el codi, pegar-li una ullada, i veure si té cap falla de seguretat. En canvi, l’única gent que té permès mirar el codi font de Microsoft (la seva recepta) és la gent que treballa per a Microsoft. Això són centenars de milers (tal vegada milions) contra uns pocs centenars. Això és una gran diferència.

Però realment, el problema no és quantes falles de seguretat té un sistema, comparat amb els altres. Si hi ha moltes falles, però ningú no les ha descobertes encara (inclosos els pirates), o hi ha poques (que no comprometen una part important del sistema), els pirates no podran fer un gran mal. El problema realment és com de ràpid és resol una falla de seguretat una vegada és descoberta. Si una falla de seguretat es descobreix en un programa de codi obert, qualsevol de la comunitat de codi obert pot pegar una ullada i ajudar a resoldre-la. La solució (i l’actualització) normalment apareix en uns pocs dies, a vegades fins i tot en hores. Microsoft no té tanta mà d’obra, i normalment publica els pedaços de seguretat un mes després que la falla de seguretat és descoberta (i a vegades publicada): això és més que suficient perquè els pirates facin el que vulguin amb el teu ordinador.

Llibertat!

Linux i el programari de “Codi Obertâ€? són lliures. Això significa que la seva llicència és una “llicència lliureâ€?, i la més comuna d’elles és la GPL (GNU Public License). Aquesta llicència especifica que qualsevol pot copiar el programari, veure el codi font (la “receptaâ€?), modificar-lo, i redistribuir-lo sempre i quan aquest programari romangui amb la mateixa llicència GPL.

Que per què has de preocupar-te per la llibertat? Imagina’t que Microsoft desapareix demà (d’acord, això no és molt probable, però i d’aquí 5 anys, 10 anys?). O imagina’t que de sobte triplica el preu d’un Windows, o de la llicència d’un Office. Si estàs atrapat pel Windows, no hi ha res que puguis fer. Tu (o el teu negoci) depeneu d’aquesta única empresa, del seu programari, i possiblement no podeu fer que les coses funcionin sense ella (què bo és un ordinador sense un sistema operatiu)? No és això un problema seriós? Estàs depenent de una única empresa i creus en ella tan profundament com per a deixar que facin i desfacin amb una cosa tan important avui en dia com ara el funcionament dels teus ordinadors. Si Microsoft decideix cobrar 1000 $ per la nova versió del Windows, no hi ha res que puguis fer (excepte canviar-te a Linux, per suposat). Si Windows té una errada que et dóna molts problemes i Microsoft no la soluciona, no hi ha res que puguis fer (i l’enviament d’errades a Microsoft no és gens fàcil, mira la secció “Informa d’erradesâ€?).

Amb el programari lliure, si un projecte en particular o una empresa de suport moren, tot el codi roman lliure per a la comunitat i la gent pot continuar millorant-lo. Si aquest projecte és especialment útil per a tu, fins i tot, pots tu mateix fer-ho. Si una particular errada et molesta, pots presentar-la, parlar amb els desenvolupadors, però millor encara, pots solucionar-la tu mateix (o contractar a algú perquè ho faci), i retornar els canvis als desenvolupadors principals perquè tothom aconsegueixi també la millora.

Quan el teu sistema està instal·lat, per què necessites instal·lar encara més coses?

La instal·lació de Windows és tan sols el principi. Imagina’t que acabes d’instal·lar la teva nova còpia de Windows XP i estàs preparat per a deixar anar les teves habilitats davant de l’ordinador. Un amic t’envia un email amb un fitxer PDF adjunt: merda!, no tens cap programa per a llegir-lo. Necessites connectar-te a Internet, cercar una web que et permeti baixar-te l’Acrobat Reader (o un altre visor de fitxers PDF), baixar-te’l, instal·lar-te’l, fins i tot reiniciar potser. Uf, tot correcte, ja està tot perfecte. Adjunt a l’email del teu amic hi ha un document de text, un fitxer amb extensió .doc. El teu Windows tampoc no pot llegir-lo, just ara: meravellós. O vas i et compres la teua còpia del Microsoft Office, o només descarregues l’OpenOffice, però així i tot, necessites trobar-lo, baixar-te’l (esperem que tingues una connexió de banda ampla), instal·lar-te’l, etc. El teu amic també t’ha enviat una imatge, però té un mal contrast, mala il·luminació i necessita una bona retallada. Així que ara pots anar i comprar el Photoshop (quants centenars d’euros suposa això altra vegada?), o baixar-te el GIMP (aquest és el nom del programa lliure que fa quasi el mateix que el Photoshop): cercar d’on baixar-te’l, instal·lar-te’l, etc. Ja hi ha prou: ja has agafat la idea, Windows està lluny d’estar complet, i la seva instal·lació és sols el principi dels problemes.

Quan aconsegueixes un Linux (com ara Ubuntu, Mandriva, Fedora, etc., aquestos són diferents “sabors� de Linux), també aconsegueixes, sense instal·lar res més:

• Tot el que necessites per escriure texts, editar fulles de càlcul, fer perfectes presentacions, dibuixar, editar equacions.
• Un navegador web (per exemple Firefox) i un programa de correu (per exemple Thunderbird o Evolution).
• Un editor d’imatges (GIMP) quasi tan potent com el Photoshop.
• Un programa de missatgeria instantània.
• Un reproductor de pel·lícules.
• Un reproductor i organitzador musical.
• Un lector de fitxers PDF.
• Tot el que necessites per comprimir i extreure fitxers (ZIP, etc.)
• etc.

Ja pots començar a treballar.

Actualitza el teu programari amb un sol clic

Windows té una eina bastant convenient anomenada “Windows update�, la qual et permet actualitzar el teu sistema amb les darreres actualitzacions disponibles.

Però què passa amb tot el programari que no és de Microsoft? Les aplicacions d’Adobe? El compressor ZIP? El programa per gravar cds? Els navegadors que no són de Microsoft i els clients de correu, etc.? Necessites actualitzar tots ells, un per un. I això triga temps, ja que cadascun d’ells té el seu propi sistema d’(auto)actualització.

Linux té un lloc central anomenat el “Gestor de paquets�, el qual té cura de tot el que hi ha instal·lat al teu sistema, fins i tot de la peça més senzilla de programari que tingui el teu sistema. Així que si vols tenir-ho tot “actualitzat�, la única cosa que necessites fer és prémer el botó “Instal·lar actualitzacions� que hi ha aquí baix:

Dibuix de Michel Cambon

Per què copiar programari il·legal quan pots tenir-lo debades?

Així que, si ets completament legal, hauràs *cof-cof* pagat una bona llicència per tot el programari que mai hagis fet servir *cof-cof*, i ningú no podrà molestar-te al respecte? Bé, si és el teu cas, felicitacions

Tanmateix, per a la majoria de la gent, siguem honestos, és molt comú el programari copiat il·legalment. Copiar l’Adobe Photoshop en lloc de comprar-lo probablement no et farà que tingues malsons. Però estàs realment segur que mai no tindràs cap problema per això? No tan segur, ui… Els fabricants de programari van progressant i trobant més i més formes de controlar als propietaris il·legals, i des que més i més gent tendeix a tenir connexions (permanents) de banda ampla , ells podrien afegir una funcionalitat en el programari que controlés i verifiqués la teva còpia cada vegada que l’executés.

Si executes Linux i t’instal·les programari lliure, no hauràs de preocupar-te per això mai més! La majoria del programari lliure és debades. Pots trobar un substitut lliure per a la majoria del programari comercial. A aquest programari lliure li pot faltar alguna de les avançades funcionalitats, però serà més que suficient per a la majoria de la gent. Aquí tens una llista d’un poc de programari comercial i el seu equivalent lliure:

Comercial	Programari lliure	Existeix al Windows ?
Adobe Photoshop	The GIMP	Sí
Adobe Illustrator	Inkscape	Sí
Adobe InDesign	Scribus	Sí
Apple iTunes	AmaroK, Rhythmbox, Banshee	No
eMule	aMule	Sí
Kazaa	aMule	Sí
Microsoft Internet Explorer	Firefox, Konqueror	Sí (Firefox)
Microsoft Office	OpenOffice.org	Sí
Microsoft Outlook	Thunderbird, Evolution, KMail	Sí (Thunderbird)
Microsoft Windows Media Player	Mplayer, VLC, Totem, Kaffeine, Xine	Sí (Mplayer, VLC)
MSN Messenger	Gaim, Kopete	Sí (Gaim)
Quark XPress	Scribus	Sí

Necessites més programari? No cerques a la web, Linux l’aconsegueix per tu

Si vols comprovar una nova peça de programari al Windows, necessitaràs:

1. Cercar a la web per a trobar quina peça de programari s’ajusta a les teves necessitats.
2. Trobar una web que et permeti baixar-te’l.
3. Potser pagar per ell.
4. Baixar-te el programari realment.
5. Instal·lar-te’l.
6. A vegades reiniciar el teu ordinador.

Buf, això és massa llarg per a sols provar una nova cosa!

Amb linux tot és molt més simple. Linux té el que s’anomena “gestor de paquetsâ€?: cada peça de programari és al seu propi “paquetâ€?. Si necessites un programari nou, tan sol obri el gestor de paquets, tecleja unes poques paraules, tria el que vols instal·lar i prem “Aplicarâ€? o “OKâ€?. O pots sols navegar pel programari existent (això és molta elecció!) per categories.

En aquest cas acabo de teclejar “mine gameâ€? per a cercar un trencamines (realment, jo ja tenia un al meu linux, de tota manera). Si vull instal·lar un programa nou, sols hauré de marcar el camp de selecció de l’esquerra, i prémer “Aplicarâ€? (botó que està encara en gris, ja que no hi ha res encara per instal·lar):

Així que una: no més navegar. Dos: no més baixar programari i instal·lar-te’l tu mateix. Tres: més temps per a provar el programari realment.

La teva vida digital sembla fragmentada?

Si ja saps el que és la fragmentació, i ja sols desfragmentar el teu disc cada mes o així, aquí tens la versió curta: oblida això de desfragmentar, Linux no ho necessita.

Ara imagina’t que el teu disc és un armari enorme d’arxius, amb milions de calaixos (gràcies a Roberto di Cosmo per aquesta comparació). Cada calaix sols pot contenir un quantitat fixa d’informació. Per tant, les dades que són més grans que el que un calaix pot contenir cal que es parteixin. Alguns arxius són tan grans que necessiten milers de calaixos. I per suposat, accedir a aquests arxius és molt més fàcil quan els calaixos que ocupen estan aprop un de l’altre en l’armari d’arxius.

Ara imagina que tu ets el propietari d’aquest armari d’arxius, però no tens temps de preocupar-te d’ell, i vols contractar algú que s’encarregui de tenir cura d’ell en lloc teu. Dues persones es presenten per al treball, un home i una dona.

• L’home té la següent estratègia : ells sols buida els calaixos quan un arxiu es treu, parteix qualsevol arxiu nou en trossos més petits de la grandària d’un calaix, i de manera aleatòria deixa cada tros en el primer calaix buit que hi hagi. Quan fas menció que això fa més difícil trobar tots els trossos d’un arxiu determinat, la resposta és que una dotzena de nois haurien de ser contractats cada cap de setmana per a posar l’armari en ordre.

• La dona té una tècnica diferent : ella fa un seguiment, en un tros de paper, dels calaixos contigus que estan buits. Quan un arxiu nou arriba, ella cerca a la llista una fila suficientment llarga de calaixos buida, i en aquest lloc és on deixa l’arxiu. D’aquesta manera, a condició que hi hagi prou activitat, l’armari d’arxius sempre està ordenat.

Sense cap dubte, tu hauries de contractar la dona (hauries d’haver-ho sabut, les dones són molt més organitzades ). Bé, Windows utilitza el primer mètode ; Linux utilitza el segon. Com més fas servir Windows, més lent és l’accés als fitxers ; com més fas servir Linux, més ràpid és. Tria !

Tria l’aparença del teu escriptori

Si ets un usuari de Windows, el teu escriptori probablement no serà molt distint a aquest:

Quasi tots els usuaris de Windows tenen el mateix escriptori. Tu pots encara canviar el fons de pantalla, o el color de les decoracions de les finestres (el predeterminat és blau), però bàsicament acabaràs amb la habitual interfície de Windows.

Amb Linux, l’elecció s’ha portat per a tu. Ja no estaràs obligat a acceptar la sola-i-única manera d’administrar les múltiples finestres: pots triar entre molts programes, els quals s’anomenen “gestors de finestresâ€?. Però no et preocupis, no necessitaràs molestar-te amb això, ja que tindràs un molt bo gestor de finestres predeterminat. L’important és que tu pots canviar si vols.

Així que si t’agrada un simple, eficient i fàcil d’usar entorn d’escriptori, probablement t’agradarà aquest:

Si t’agrada una aparença un poc més moderna i brillant, podries voler canviar-la per aquesta:

O podries provar aquesta, simple i ràpida:

O fins i tot aquesta, si t’agrada personalitzar completament el teu entorn d’escriptori:

Com pots veure, amb Linux tu decideixes com ha de ser l’aparença del teu escriptori. I ni tan sols necessites decidir una vegada i per sempre: podràs canviar a qualsevol d’aquestos escriptoris una vegada et registres al teu ordinador.

Per què el teu Windows cada dia que passa va més lent?

Windows té un nombre d’errades de disseny, i la conseqüència d’això és que no dura gaire temps. Probablement hauràs escoltat més d’una vegada a algú dir “El meu ordinador cada vegada va més lent, vaig a reinstal·larâ€?. Reinstal·lar Windows resol el problema… fins la propera vegada.

Tu pots pensar que així és com funcionen els ordinadors, hi ha molta nova tecnologia, i encara no és estable realment. Bé, prova Linux i et sorprendràs. D’aquí cinc anys, el teu sistema serà tan ràpid i potent com el dia que el vas instal·lar, sense mencionar que no tindràs cap virus, propaganda, troians, cucs, etc., els quals et forçarien a reinstal·lar de totes formes.

Jo he aconseguit convèncer molta gent perquè es canviï a Linux, mantenint Windows al seu disc dur, ja que ells necessiten usar alguna peça de programari que Linux no té (per exemple l’Autocad), així fan servir els dos sistemes. Des del dia que es van canviar, la majoria d’ells han reinstal·lat Windows com a una o dues vegades a l’any ; però Linux no els ha defraudat, i encara està perfectament bé i actiu avui en dia. Linux et deixa gastar més temps en treballar, i menys temps reinstal·lant una i altra vegada.

Gaudeix de suport lliure i il·limitat

Gaudeix de suport lliure i il·limitat

Un dels principals avantatges de la comunitat del programari lliure (i Linux en particular), és que és una comunitat de debò. Els usuaris i els desenvolupadors realment hi són, als fòrums de les pàgines web, a les llistes de correu, als canals IRC, donant un cop de mà als usuaris. Són feliços de veure més i més gent canviant-se a Linux, i són feliços d’ajudar-los en el seu nou sistema.

Així que si hi ha alguna cosa que no entens, un programa el comportament del qual no és el que tu esperaves, o una característica que no aconsegueixes trobar, no dubtis en anar i demanar ajuda. Si hi ha algú aprop teu, (a la família? al treball?) que faci servir Linux, ell o ella probablement estarà content de poder ajudar-te. En cas contrari, connectat i trobaràs milers de llocs literalment on gent encantadora et respondran i faran un seguiment del teu problema la majoria de vegades: els “entesosâ€? realment són gent amable, si fas les preguntes polidament. Tan sols tecleja “linux helpâ€? (o substitueix “linuxâ€? per qualsevol distribució que tries – mira la secció d’instal·lació) en Google i sens dubte trobaràs el que necessites.

Fes servir MSN, AIM, ICQ, Jabber en una mateixa aplicació

Pots tenir comptes de diversos serveis de missatgeria instantània, com ara MSN, Yahoo, ICQ, Jabber, AIM, etc. Mentre executis Windows o Mac OS X, probablement necessitaràs un programa per a connectar-te a cadascun d’ells : MSN Messenger per al MSN, ICQ per al ICQ, etc.

Amb el Gaim, el client de missatgeria instantània per a Linux ( existeix per a Windows també), pots connectar-te a tots aquests serveis a la vegada, amb el mateix programa, i veure als teus col·legues a la mateixa vegada.

Massa finestres? Fes servir els espais de treball

Jo mai no vaig ser un usuari de Windows i hi ha una cosa que no puc entendre : una vegada tens el teu processador de textos, el teu navegador web, la teva aplicació de correu, el teu programari de missatgeria instantània i unes poques finestres per a explorar els teus fitxers, com no es perden els usuaris del Windows entre totes aquelles finestres a la mateixa pantalla?

Els espais de treball són una característica que jo no canviaria per cap altra. Tu probablement tindràs una pantalla, no? Prova Linux, i tu en tindràs quatre. Bé, realment no pots mirar a les quatre alhora, però això no és cap problema ja que els teus ulls no poden mirar cap a dues direccions a la vegada, no? A la primera pantalla, hi poses el teu processador de texts. A la segona, el teu programa de missatgeria instantània. A la tercera, el teu navegador. Així, quan estiguis escrivint alguna cosa al teu processador de texts i vulguis esbrinar alguna cosa a la web, no necessitaràs revisar totes les teves finestres per a trobar el teu navegador, amuntegat darrere d’altres. Tan sols canvia a la teva tercera pantalla i ja està, aquí el tens.

Pega una ullada a la següent pantalla, i en particular a allò què hi ha baix a la dreta :

Això és el teu “selector d’espais de treballâ€?. Pots veure que hi ha quatre pantalles (virtuals), però pots tenir-ne més que això (jo faig servir 12 d’elles, però alguna gent té moltes més). La primera de l’esquerra està ressaltada : és l’espai de treball actual. Per a canviar a un altre, tan sols fes clic en el que vulguis (cadascun d’ells mostra una petita previsualització de les finestres que conté : en aquest cas les altres tres estan buides), o fes servir una drecera de teclat.

Estalvia un poc d’energia: bloca o hiverna el teu ordinador

• Windows permet “blocarâ€? i “hivernarâ€? (per a aquesta última, prem la tecla Majúscula quan vegis la finestra per a apagar).

• Mac OS X sols permet “blocarâ€?.

Mentre el teu ordinador està blocat, no pots usar-lo, però està consumint molt poc de corrent, i pots despertar-lo pressionant una tecla o fent clic amb el ratolí.

Per suposat, Linux et deixa fer això també, però també et permet “hivernarâ€? el teu ordinador. L’hivernació és molt pareguda al blocat, però el teu ordinador no estarà usant cap corrent de cap tipus : pots fins i tot apagar-lo, i no li faràs cap mal. Això és especialment pràctic per als portàtils : en qualsevol moment que necessitis moure’t a algun lloc, sols hiverna el teu ordinador, apaga’l, i quan tornis a engegar-lo, trobaràs totes les coses com les havies deixades.

Així que bàsicament, no necessites “arrencarâ€? el teu ordinador altra vegada ! Com que Linux és molt estable i rarament necessita ser reiniciat, pots sols arrencar-lo una vegada per a tot, llavors l’hivernes, el despertes, hivernes, despertes, etc.

No esperis anys perquè les errades siguin resoltes, informa i fes un seguiment d’elles

Si trobes una errada al Windows, pots bàsicament esperar i pregar perquè Microsoft vulgui arreglar-la ràpidament (i si l’errada compromet la seguretat del teu sistema, hauries de pregar dues vegades). Pots pensar que informar de l’errada a Microsoft (per a així solucionar-la més ràpid) deu ser fàcil. Bé, pensa-ho altra vegada. Aquí hi ha un article interessant sobre això. Què passa si Microsoft no ha detectat encara l’errada? Bé aleshores, esperes que la propera versió del Windows la solucioni (però necessites pagar altres pocs centenars d’euros).

Pràcticament tot el programari de codi obert (incloent les distribucions de Linux) tenen un sistema de seguiment d’errades. No solament pots informar d’errades de fitxers (i se t’anima a que ho facis !) explicant quin és el problema, sinó que pots veure què és el següent que passa : tot és obert i clar per a tothom. Els desenvolupadors contestaran, potser demanaran un poc d’informació extra per a ajudar a resoldre l’errada. Sabràs quan l’errada està solucionada, i sabràs com aconseguir la nova versió (encara debades, no cal dir més). Així que aquí tens a gent que es preocupa pels teus problemes, que et manté informat sobre ells, i debades ! Si el problema se soluciona al teu sistema, ho serà a tots els altres : l’interès de tothom és treballar junts per fer un programari millor. Així és com el programari de codi obert treballa.

N’estàs ben tip de reiniciar el teu ordinador a sovint?

Acabes d’actualitzar una o dues petites coses al teu sistema Windows amb el “Windows updateâ€?? Per favor, reinicia. Acabes d’instal·lar algun programari nou? Per favor, reinicia. El teu sistema sembla inestable? Intenta reiniciar, tot funcionarà probablement millor després d’això.

Windows sempre et demana reiniciar el teu ordinador, i això pot ser molest (tal vegada t’ha passat que estàs baixant-te alguna cosa grossa, i no vols parar-ho tan sols perquè hagis actualitzat unes poques peces del teu sistema). Però fins i tot si fas clic a “Reiniciar más tardeâ€?, Windows encara estarà pegant-te la llanda cada deu minuts per a fer-te saber que realment hauries de reiniciar el teu ordinador.

Linux en principi no necessita reiniciar. Si instal·les nou programari (fins i tot programes grans) o realitzes una rutina que actualitza el teu sistema, no se’t demanarà que reinicies el teu ordinador. Això sols és necessari quan una part del cor del sistema ha estat actualitzada, i això sols succeeix una vegada cada vàries setmanes.

Coneixes els servidors d’Internet? Són uns grans computadors que et responen quan els demanes una pàgina web, i envien la informació al teu navegador. La majoria d’ells executen Linux, i com que necessiten estar sempre disponibles (un visitant podria venir en qualsevol moment), ells no es reinicien molt a sovint (els serveis no estan disponibles mentre el sistema està arrencant). Realment, molts d’ells no s’han reiniciat des de fa anys. Linux és estable, funciona perfectament bé sense haver de reiniciar-se tot el temps.

Probablement tu no hauràs de tenir el teu ordinador encès durant setmanes però l’assumpte és : el sistema no et molestarà volent reiniciar tot el temps.

Dóna una segona vida al teu ordinador

El Windows exigeix més i més potència de maquinari conforme va augmentant el seu número de versió (95, 98, 2000, Me, XP, etc.). Així que si vols seguir executant Windows, necessites constantment comprar nou maquinari. Però jo no veig cap raó bona per a una evolució tan ràpida. Per suposat, molta gent necessita un ordinador potent i el nou maquinari i les noves tecnologies els estan realment ajudant. Però per a la majoria dels usuaris, que naveguen per la web, lligen i escriuen emails, escriuen fitxers de text i fan presentacions, quin és l’objectiu d’haver de comprar un nou ordinador cada 2, 3 o 4 anys, excepte el de deixar que els venedors guanyin més diners? Quina és exactament la raó profunda per la qual el teu ordinador no pot fer ja el que feia perfectament bé fa 5 anys?

Linux s’executa perfectament bé en maquinari antic, al qual el Windows XP probablement no podria ni instal·lar-se, o al qual hauries d’esperar-te 20 segons després de cada clic. Per suposat, Linux no farà el teu ordinador de 12 anys un guanyador de curses, però podrà executar-se molt bé en ell i et permetrà realitzar les tasques habituals (navegar per la web, escriure texts, etc.) molt correctament. El mateix ordinador que et serveix aquesta pàgina no és molt jove i executa Linux: si pots llegir açò, aleshores està engegat i executant-se (i si la pàgina web es carrega lentament, tira la culpa a la meva connexió a Internet únicament).

Ajuda altres païssos i al teu també

(Gràcies a Gabriel E. Patiño — gepatino {at}gmail {dot} com — per la idea de la primera versió del text)

Microsoft és una companyia del Estats Units, i el seu èxit és magnífic per a l’economia americana.

Però si tu no vius als Estats Units, quan tu compres programari propietari (per exemple Windows), aproximadament la meitat dels diners van directament a la seu central de la companyia de programari (per exemple la de Microsoft): aquests diners se’n van del teu país, mentre l’altra meitat es queda (comissions de vendes, etc.: sense cap benefici tècnic). El teu país no està produint res, i fins i tot no necessites gent qualificada per a vendre caixes. Això duu a professionals de les Tecnologies de la Informació sense un nivell alt de coneixement el quals solament instal·len i configuren el programari propietari sense l’opció de modificar/aprendre/personalitzar-lo.

Amb el programari lliure (per exemple Linux), la economia (i el coneixement dels professionals de les Tecnologies de la Informació) del teu país pot millorar, ja que hi hauria un munt de petites/mitjanes empreses per a personalitzar solucions, donar suport, fer de consultores, etc.

La gent que sàpiga com fer les coses i retenir els diners al seu país es beneficiarà d’ell, més que la gent que sols ven caixes amb una llengua predeterminada, envia els teus diners cap a fora, i deixa als professionals de les Tecnologies de la Informació sense un coneixement sobre com funcionen les coses.

Aconsegueix un genial reproductor musical

Linux té molts reproductors musicals (inclosos AmaroK, Rhythmbox, Banshee, etc.), i alguns d’ells són genials. Pega una ullada a l’AmaroK per exemple (mira la captura de pantalla) : gestiona i reprodueix la teva música perfectament, aprèn quines cançons prefereixes, automàticament cerca per tu el seu títol (i lletra) en Internet, i fins i tot aconsegueix les cobertes del CD per tu !

Dóna una ullada al temps que fa

Estàs cansat de tenir un termòmetre a l’altra part de la finestra i anar a comprovar-lo fora? Pega una mirada a la teva pantalla del Linux i mira el temps que fa :

Per suposat que Linux no et força a fer res, així que pots posar això en qualsevol lloc que vulguis del teu escriptori, o no tenir-lo de cap manera ( després de tot, no és ben bonic pegar una mirada a través de la teva finestra?) Pots seleccionar el lloc on vius (o a qualsevol altre lloc) en una completa llista de llocs (d’acord, sóc un trampós, he triat Honolulú per a la captura de pantalla, hi ha 2ºC en París ara !)

Si fas clic a la imatge petita, pots obtenir més detalls com aquestos (sí, ho sento, és francès el que estàs llegint):

Els pocs casos en què hauries de continuar en Windows (per ara)

Hi ha programari propietari amb el qual no pots viure

Fins ara, la major part de fabricants de programari consideraven (i encara ho consideren) que Linux és un mercat massa petit per a fer que el seu programari funcioni en ell. Açò està començant a canviar, però de moment, la majoria del programari propietari no es pot executar en Linux.

Hi ha molt, però molt programari de codi obert que pot reemplaçar perfectament al programari propietari (mira la taula de més cap a dalt).

Prova aquest programari (a vegades hi ha una versió per al Windows també), pega una ullada a les captures de pantalla i la llista de característiques, i veges si t’agraden.

Si hi ha almenys una peça de programari amb el qual no pots deixar de treballar, llavors hauries de continuar en Windows de moment. Així i tot, pots encara instal·lar Linux, mantenir Windows (mira la secció de la instal·lació), i fer servir els dos a la vegada, depenent de les teves necessitats. Existeixen també moltes maneres (per exemple l’emulador “Wineâ€?) d’executar programes Windows en Linux.

Només vols que jugar

La majoria de jocs són compatibles amb Windows i amb cap més. Alguns d’ells tenen versions per a Mac i alguns d’ells versions per a Linux (Quake 4, Neverwinter Nights, etc.), però la majoria d’ells sols es poden executar en Windows.

Així que si passes molt de temps jugant amb jocs moderns, has de continuar en Windows. Però encara pots instal·lar Linux, mantenir Windows (mira la secció de la instal·lació), i usar els dos a la vegada, depenent de les teves necessitats.

Treballes a la indústria del llibre o de la impressió

El programari de Linux encara té característiques CMYK molt experimentals. Això està millorant, però no són encara realment satisfactòries per als professionals fer-les servir.

Mentre que la majoria de llibres i revistes sobre programari lliure es van canviar a Linux fa molt de temps (i no semblen genials?!), si treballes a la indústria de la impressió i fas servir un munt de colors CMYK, amb imatges subtils, efectes d’impressió especials, etc., probablement hauràs de continuar en Windows de moment. Però encara pots instal·lar Linux, mantenir Windows (mira la secció de la instal·lació), i usar els dos a la vegada, depenent de les teves necessitats.

El teu maquinari encara no està suportat

La majoria de maquinari funciona correctament en Linux. Tanmateix, molt de maquinari recent (de fa pocs mesos) no és encara suportat. A l’igual que els venedors de programari, els venedors de maquinari encara consideren que el mercat de Linux és molt petit, i no es molesten en proporcionar els connectors per al seu maquinari. Els desenvolupadors de Linux treballen en això, i fan un treball fabulós per a fer que cada peça de maquinari funcione de meravella, però això triga un poc de temps.

La major i més segura manera de veure si el teu maquinari està suportat és executar Linux des d’un Live CD ( mira la secció “Prova Linux sense tocar el teu Windowsâ€?).

D’acord, vull Linux al meu ordinador! Què hauria de fer ara?

Prova Linux sense tocar el teu Windows

Tu pots provar Linux de veritat sense necessitat de tocar el teu disc dur, sense necessitat de fer res al teu Windows !

Això és possible amb els “Live Cds de Linux�. Un CD en viu funciona de la següent manera:

• Baixa’t una imatge de CD de la web (això serà un fitxer amb extensió .iso, d’unes 650 MB).
• Crema-la en un CD buit.
• Posa el CD al teu lector de Cds, i reinicia l’ordinador.
• El teu ordinador arrencarà del teu CD en lloc d’arrencar des del disc dur (on està el Windows), i no es tocarà res més : no tingues por del teu Windows i de les teves dades, elles encara estaran allà quan reinicies altra vegada sense el CD.
• Si el teu ordinador encara arrenca Windows (és a dir, el CD no sembla que tingui cap efecte), llavors, la teva BIOS té una configuració errònia : necessites dir-li que comprovi primer al lector de Cds si hi ha un sistema operatiu, i si no, aleshores al teu disc dur. Normalment pots accedir a la BIOS teclejant “Suprâ€? o “F2â€? quan està arrencant (si no estàs molt segur amb tot això, demana ajuda).
• I ja està, Linux executant-se al teu sistema, pots provar-lo i veuràs com t’agrada !

Així que, quan vas a baixar-te aquestes imatges de CD ? Hi ha un munt de Live Cds de Linux disponibles a la web ! Podies provar un d’aquestos exemples:

http://www.ubuntu.com/download

http://www.knoppix.net/get.php

Instal·la Linux (i manté encara el teu Windows)

D’acord, així que has decidit canviar-te a Linux. No te’n penediràs.

Si vols mantenir Windows al teu ordinador (la qual cosa jo recomano, per al cas que canvies d’opinió, o per al cas que trobis alguna cosa que sols pots fer en Windows), Windows va a necessitar compartir el disc amb Linux. Aleshores, cada vegada que el teu ordinador s’iniciï, et permetrà triar entre Windows o Linux.

Primer hauries de fer una còpia de seguretat de totes les teves dades. Això és extremadament important. No sabem mai què pot anar malament. No, realment, no estic fent broma. Fes una còpia de seguretat de les teves dades, agafa un CD buit, un DVD buit, altre disc dur, el que sigui, però fes una còpia de seguretat del teu treball.

Llavors hauries de desfragmentar tot el teu disc dur. Efectivament ara, les teves dades estan escampades per tot arreu (Windows no gestiona això molt bé, Linux ho fa molt millor). Després de desfragmentar (això pot trigar unes poques hores depenent de la grandària del teu disc dur), totes les dades estaran recollides al principi del teu disc dur (pensa en ell com en una llarga cinta, amb un principi i un final). Si les teves dades estan recollides allà, Linux no tindrà cap problema en dividir (virtualment, per suposat ) el teu disc dur en dos, i instal·lar-se ell mateix a la segona part.

D’acord, ja està resolt, ara tot el que necessites fer és triar quina distribució Linux vols. Linux ve en un munt de diferents “saborsâ€?, empaquetats per diferents organitzacions o empreses, amb diferents conjunts de programari, diferents aparences, etc. Totes elles són Linux, però amb diferents “interpretacionsâ€?. Açò no és una elecció òbvia, i no puc ajudar-te en aquest punt (realment, un munt de gent li agrada argumentar que la seva distribució és la millor). Tanmateix, aquí tens les quatre distribucions més populars segons la classificació de distrowatch.com :

Ubuntu

Suse

Mandriva

Fedora

Quan hagis triat una distribució, baixa’t la/les imatge(s) de CD(s), grava-la (o grava-les) en un(s) CD(s) buit(s), introdueix el primer al teu lector de Cds, i reinicia. El teu ordinador hauria de usar el CD per arrencar ; si no ho fa, la teva configuració de la BIOS és incorrecta (mira la secció “Prova Linux sense tocar el teu Windowsâ€?).

Després d’això, segueix les instruccions de la pantalla : la majoria de vegades són bastants simples i clares !

Que gaudeixis amb Linux!