Què és tan dolent de Microsoft?

Des de la perspectiva d’un usuari de programari

Engrossiment

Com és que els productes de Microsoft sempre augmenten de grandària en cada nova versió i requereixen clarament de més espai de disc i més potència de processador que l’última vegada? Ells podrien respondre que és a causa de totes les noves característiques que hi afegeixen cada vegada, però això és sols la meitat de la història. Les noves característiques i la necessitat de més processador estan dissenyats per alimentar el procés de perpètues actualitzacions. Així és la manera amb què Microsoft ajuda Intel perquè aquest li doni a Microsoft un tractament especial quan Intel trau les especificacions d’un nou xip. És també la manera de convèncer als consumidors que les versions dels seus productes més nous són millors perquè són molt més grosses. Les seues noves característiques són sovint supèrflues, però els usuaris han d’assumir sempre els sobrecostos adients d’aquestes noves característiques encara que ells mai no les facen servir.

  • CNN té un bon article al qual explica perquè l’engrossiment és tan mala cosa. Característiques innecessàries fan els productes més voluminosos d’usar i l’afegiment de noves característiques sovint sacrifica l’execució (i a vegades la integritat) de les característiques més antigues. Llavors, per què no continuar amb una versió més antiga del producte? Dues raons: 1) tu sols tens suport si romans actualitzat i 2) si necessites treballar amb altra gent fent servir el mateix programa, les versions més antigues sovint són incompatibles amb les noves versions, així que si tothom fa servir la versió més nova, aleshores tothom ha d’actualitzar-se.
  • El Debat del Programari Engrossit és una discusió tècnica de com dues persones per separat disseccionaren un programa particular de Microsoft i se n’adonaren, per a sorpresa seua, que era més del 2000 % més llarg del que deuria ser. Es pot desprendre d’aquesta discussió que la grandària voluminosa dels programes de Microsoft es deu no solament al continu desordre creixent de característiques inútils sinó que també es deu a programar descuidadament (tal vegada en major proporció).
  • Saps que els 486 són encara máquines funcionals si executes altre programari distint que l’últim de Microsoft? Per exemple, Linux funcionava molt bé en els 486 quan aquestos eren d’allò millor i no pararen de funcionar meravellosament una vegada aparegueren els Pentiums. Sí, Linux s’ha desenvolupat des de llavors per aprofitar-se dels computadors més potents, però les més recents versions de Linux encara treballaran bé en els més vells aparells. Hi ha també molts altres sistemes operatius que treballen igualment bé en màquines en què Microsoft ja no dóna suport. No deixes que el teu vell aparell agafe pols - les màquines més velles poden servir de routers emmascaradors d’IPes (els quals et permeten connectar a la vegada molts ordinadors a Internet fent servir solament una línia de telèfon o mòdem) o d’excel·lents màquines per comprovar els emails i fer xat. Si no pots fer servir el teu antic equip tu mateix, pots tenir clar que algú (com ara la teua escola) pot treure-li un molt bon ús. No el rebutges per inútil si Windows no es pot executar en ell.

Incompatibilitat cap enrere

També la contribució de l’objectiu de Microsoft de posar a tothom en un perpetu cicle d’actualitzacions és la incompatibilitat cap enrere dels productes de Microsoft. Una vegada un petit nombre d’usuaris adopta una nova versió d’un producte de Microsoft tots els altres usuaris són pressionats a actualitzar-se perquè siga impossible treballar amb els fitxers produïts per la més nova versió del programa.

  • Dan Martínez va resumir la situació creada amb la incompatibilidad en subseqüents versions del Word quan va dir “mentre estàvem amb l’assumpte dels formats de fitxers, paràrem durant un moment en franca admiració a la manera amb què Microsoft descaradament crea incompatibilitat cap enrere en el seu producte. Davant la impossibilitat inicial de mantenir un entorn heterogeni de sistemes amb Word 95 i Word 97, Microsoft oferia als seus clients el més eloqüent dels arguments per actualitzar-se: el delicat so d’un revòlver sent armat just on no es veu.” (citat de the quote file). Per a més detallat lament de com a Microsoft li agrada pressionar els seus clients perquè continuïn comprant el mateix producte una i altra vegada usant imcompabilitat cap enrere, mireu la pàgina de Zeid Nasser ‘Forçat a actualitzar,’ al món del Word.
  • Microsoft admet lliurement que fa programari que és incompatible amb anteriors versions del mateix producte, encara que açò és típicament capgirat dient que és un assumpte inofensiu i sense importància. No obstant això, en una increïble i rara mostra d’honestitat, Microsoft ha publicat en la seua pròpia web un article en el qual afirma que la incompatibilitat cap enrere en certes versions de l’Internet Explorer és una “horrible claveguera” per a les companyies. (L’article no fa burla de l’Internet Explorer perquè no posa el seu nom, però és clar que els navegadors als quals es refereix són l’Internet Explorer i el Netscape). Interessantment, aquest article també serveix com una rara admissió completa de culpabilitat admetent que Microsoft fa una política d’actualitzacions de programari increïblement ple d’errades. L’autor és mol dur amb el que fou publicat com a versió de l’Internet Explorer i també durament al·ludeix a la idea que el programari a Microsoft és sovint publicat sota fortes protestes dels seus programadors per la seua falta de qualitat. No esperes que aquest article que l’enllaç estiga a la pàgina de Microsoft durant molt de temps - llegeix-lo mentre encara pugues. Si no està disponible quan vulgues llegir-lo, pots cercar-lo amb el títol “When Is Software Ready? Ship It Anyway!” de l’autor Víctor Stone, amb data 29 de Març del 1999. Referències: [Article MSDN].

Perpètues actualitzacions

És molt obvi per què el concepte d’actualitzacions perpètues és una mala idea per als consumidors. Les actualitzacions perpètues animen a Microsoft a preparar productes carregats d’errades perquè ells poden sempre passar el càrrec de l’actualització després que les errades són solucionades. Per exemple, el Windows 98 era essencialment una errada solucionada del Windows 95 però aquells que pagaren pel Windows 95 hagueren de pagar perquè funcionara correctament la primera vegada que el compraren. Les actualitzacions també tarden el seu valuós temps, especialment si alguna cosa va malament i dóna problemes. Les actualitzacions de Microsoft són típicament instal·lades, no perquè el client vol fer alguna cosa amb la nova versió del producte la qual no es pot fer amb la versió anterior, sinó que o és perquè Microsoft ha abandonat l’antiga versió de producte o ha estat dissenyada una nova versió la qual és imcompatible amb l’antiga versió (innecessàriament en molts casos) i per tant cal una actualització per a aconseguir interoperar amb les còpies instal·lades pels amics o col·legues i en nous ordinadors.

  • Quan Netscape era el navegador dominant, Microsoft va fer un gran esforç perquè la gent i les organitzacions es canviaren a l’Internet Explorer. Com va recompensar Microsoft als seus clients que feren l’esforç de canviar? Va traure subsegüents versions de l’Internet Explorer i productes relacionats els quals obligaven als webmasters a escriure pàgines web que sols funcionaven amb les darreres versions de l’Internet Explorer. Es va tardar uns pocs anys perquè la pàgina principal de la pròpia Microsoft, http://www.microsoft.com/, deixara de funcionar correctament amb les més noves versions de l’Internet Explorer les quals obligaren a una quantitat de gent sense precedent a instal·lar-se’l. Referències: [Pantalla de http://www.microsoft.com/ que espatllant l'IE 4 amb HTTP/1.1 suport l'11 de setembre del 2002].

    Microsoft també deixava plantada a aquesta mateixa gent que ajudava a guanyar un major mercat a l’Internet Explorer en proporcionar suport a la delinqüència de l’Internet Explorer 5.0 molt poc després del seu llançament. L’Internet Explorer 5.01 SP2 fou llançat el 19 de Juny del 2001. El 13 de desembre del 2001 quan Microsoft publicà una actualització crítica de seguretat per a l’Internet Explorer, solament les versions 5.5 o superiors tingueren suport (un pedaç fou finalment publicat per a l’IE 5.01 prompte, 2 mesos més tard, l’11 de Febrer del 2002, però tant com aparegueren versions més recent de l’IE foren abandonades com no tingueren pedaços). Així que els client tingueren una opció: quedar-se amb la versió de l’Internet Explorer en què havien ja invertit temps en implementar-lo i penedir-se (realment així) de tenir els seus ordinadors en perill durant una desconeguda quantitat de temps (que es va convertir en una durada de 2 mesos), o dedicar més temps en actualitzar-se a la nova versió altra vegada, encara que ja s’havien actualitzat fa 6 mesos i no tenien necessitat de cap més nova característica. El màxim de tot això, fins i tot si decidiren actualitzar-se, és que la mateixa actualització fou una errada que no va funcionar. Referències: [Bugginess of Upgrade] [Register Article on Patch] [Slashdot Article on Patch] [Microsoft's Dec 13, 2001 Patch] [Microsoft's Feb 12, 2002 Patch For IE 5]

  • Les perpètues actualitzacions tenen associat un cost obvi de noves llicències per a les noves versions, però hi ha diversos costos addicionals amagats. Per a un bon exemple de com els costos de les actualitzacions poden unflar molt més que els costos obvis de les llicències, llegiu sobre tots els problemes que tingueren quan una companyia prengué la decisió d’actualitzar el seu programari de Microsoft. A més dels costos de les noves llicències, més maquinari nou es va necessitar, els problemes de suport tècnic augmentaren (i el suport tècnic costa diners), i hi hagué sempre el cost que apareix en perdre de vista la més alta administració perquè la propera actualització en vindre exigida per Microsoft, vingué tan descaradament ràpida després de la primera actualització que es va fer que la actualització inicial semblara inoportuna i amb un cost sense sentit. Finalment, es dóna una bona mostra de com una actualització pot fer funcionar una cadena de moltes altres actualitzacions requerides (i que costen) perquè el programari de Microsoft està tan “integrat”.

Vaporware

Cada vegada que Microsoft espia altre mercat potencial més que ell pensa que està llest per a ser acaparat, generalment avisa de la seua intenció de fer-se amb el mercat de manera agressiva. Microsoft sovint anuncia nous productes per a aquestos mercats els quals vendrà prompte sense tenir mirament en si té cap interés autèntic en vendre dits productes realment. La qual cosa du freqüentment a que la gent pari de comprar programari en aquest mercat perquè volen esperar-se a la versió de Microsoft. Desafortunadament, si Microsoft normalment veu que el mercat s’esgota tan sols se’n va i mai no allibera els seus productes promesos. La conseqüència és que les petites companyies de programari en aquest mercat pateixen un colp molt gran i sovint fan fallida mentre els clients acaben sense el seu producte promés.

  • Caldera té una excel·lent descripció de com Microsoft fa servir el vaporware per a “restringir l’adopció de productes competitius en decebre als usuaris finals” junt amb un desafortunat exemple de com les evidents mentides de Microsoft duen als consumidors a renunciar a l’adopció d’un producte superior, disponible de manera anticipada a un producte no-existent de Microsoft (i.e., un consumidor de Windows sense Dos el qual encara no existeix quan s’ha fet aquest escrit [Agost del 2000], ben passada la meitat d’una dècada deprés). El paper sencer de Caldera de molt recomanda lectura.
  • El 9 d’Octubre del 1996 Bill Gates donà una conferència a la Unix Expo Plus. Unix s’usa típicament en la indústria en sistemes d’alt rendiment on la fiabilitat és clau i Microsoft en aquell temps estava promovent Windows NT com una alternativa per a sistemes amb missions crítiques. Amb l’estil típic de Microsoft de pronosticar alguna característica com tan a la volta de la cantonada com per a minimitzar les diferències actuals, Mr. Gates afirmà que “l’any vinent Windows NT ascendirà per a aprofitar-se de l’espai d’adreces de 64 bits”. Aquells que es deixaren enganyar per aquesta promesa han hagut d’esperar molt més d’un any per aconseguir el suport promés que abandonaren per productes Unix existents anteriorment que tenien aquesta característica d’alt rendiment en aquell moment. No ha estat fins ben passats quatre anys després, el 20 de Maig del 2001 quan Microsoft va anunciar un Windows disponible per a 64 bits (i.e. Windows XP Edició de 64-Bits). Referències: [Discurs del Senyor Gates] [Microsoft Press Release]

Tractament hostil als clients

En el passat, Microsoft ha alimentat els seu extraordinari creixement imposant-se a la seua manera en els mercats per a aconseguir nous clients. El problema que Microsoft està mostrant recentment és que ha vingut a dominar tants mercats diferents que no en queden prou de lliures (on ell pugui imposar el poder del seu monopoli) que puguen ser conquerits per al propòsit de sostenir el creixement que demanen els seus accionistes. Consegüentment, Microsoft ha capgirat el seu punt de mira cap els seus clients. Microsoft està trobant maneres creatives d’exprémer més diners als seus clients, moltes vegades amb resultats hostils. Ara és el moment de canviar-se a alternatives a Microsoft perquè pugues escapar dels interventors de Microsoft els quals et fan demandes més estrictes que la IRS (ja que acceptes aquestes demandes acceptant la EULA de Microsoft, o l’Acord de Llicència de l’Usuari Final).

  • Un exemple de l’hostilitat de Microsoft cap als seus clients tingué lloc el Setembre del 2000. Microsoft va demanar la factura de totes les còpies de programari de Microsoft del govern de Virginia Beach que estaven en ús en dit govern i que aquest donara proves de compra de cada producte. La raó? “Nick Psyhogeos, un advocant de Microsoft de Washington, D.C. va dir que la firma havia trobat que a vegades les agències del govern inadvertidament adquirien programari falsificat”. No hi hagué cap menció a la raó per la qual el govern d’aquesta ciutat en particular fou elegida - ells no van ser investigats per cap raó que aixequés sospita, sinó perquè eren una organització enorme a la qual Microsoft tingué esperança de poder atemorir amb què els llevarien més diners. La ciutat fou presunta culpable fins provar la seua innocència i això va costar una gran quantitat de diners ja que la ciutat va assignar el 25 percent del seu cos tècnic a treballar específicament en la tasca de generar la informació que Microsoft havia demanat. [Pilot Online Article (Dead)] [Pilot Online Article Mirror]
  • Microsoft ha afegit recentment “característiques” al seu programari per a previndre ús il·legal, i els usuaris ja estan posant el crit en el cel sobre l’efecte negatiu que això està tenint en la usabilitat i seguretat.
  • David Coursey de ZDNet ha escrit sobre la seua personal experiència de ser privat de l’ús de la seua llicència legal del programari de Microsoft en el pitjor moment possible a causa de les sobre-geloses mesures “anti-pirates” de Microsoft.

Pràctiques predatores

Microsoft tendeix a fer desaparéixer la competència cobrant pels recursos subministrats gràcies al seu monopoli dels SO el qual desgasta completament als seus competidors, usant la dependència dels seus clients cap a productes existents per a forçar-la cap a nous productes, o comprant al comptat als seus competidors. Provablement el més publicitat (però definitivament no el primer) exemple de la influència del poder del monopoli de Microsoft per a fer-se amb nous mercats és la seua relació amb Netscape. Microsoft va gastar milions de dólars creant un competidor del navegador web de Netscape i llavors va regalar el navegador debades en un intent d’eliminar Netscape del negoci. No solament va donar Microsoft el seu navegador debades sinó que també va gastar diners en campanyes perquè la gent que es canviara al seu navegador obtinguera altres coses debades - Microsoft estava essencialment pagant a la gent per usar el seu navegador. Microsoft no haguera pogut fer això si no haguera tingut un monopoli en el mercat dels SO i Netscape no tingué possible defensa contra això perquè no pots fer diners quan has de pagar a gent perquè facen servir els teus productes.

Per a fer les cose més difícils a Netscape, Microsoft va fer servir la seua influència amb totes les forces per impedir als OEMs (un OEM és un fabricant d’ordinadors com ara Gateway o Dell) que posaren a Netscape en qualsevol ordinador que ells muntaren. Microsoft va dir als OEMs que ells no podien desinstal·lar l’Internet Explorer i instal·lar el navegador de Netscape fins i tot quan els consumidors demanaven específicament el de Netscape o llavors perdrien les seues llicències de Windows. Per als fabricants, perdre les seues llicències de Windows en essència els treuria del negoci, per la qual cosa no tingueren cap altra alternativa excepte sometre’s a les demandes de Microsoft. Així, Microsoft va usar el seu control absolut sobre el que els fabricants no podien fer sense (Windows) per a posar un producte totalment sense relació (l’Internet Explorer) en molt més llocs que els clients volien i mantenir altres productes (el navegador Netscape) fora ni tan sols quan els client el volien i els fabricants volien donar-los-el.

Finalment, Microsoft té la costum d’eliminar als competidors o comprant-los a ells o a les seues tecnologies. Una vegada més, un bon exemple d’açò es veu amb la incursió de Microsoft en el mercat dels navegadors web. Microsoft arribà tard a copsar el fet que la web anava a revolucionar la manera en què la gent usava els ordinadors i una vegada es va despertar estaven perillosament prop de tenir destruït el monopoli del seu Windows. Havien de fer alguna cosa ràpidament. Ells suposadament intentaren repartir-se el mercat amb Netscape fent que Netscape estiguera d’acord en parar de fer navegadors web per al Windows mentre Microsoft solament faria navegadors web per a Windows. Afortunadament per als consumidors, Netscape no va acceptar l’acord i la web es va salvar d’arribar a ser una tecnologia solament de Microsoft com així haguera passat. Però açò va fer més urgent per a Microsoft el regnat en aquest nou mercat i, immediatament, mentre estava encara a temps. Sense cap tecnologia pròpia decent, Microsoft va llicenciar el navegador web Mosaic de Spyglass el qual es va convertir en l’Internet Explorer. Així l’arma que Microsoft va mostrar en el seu intent de vèncer a Netscape no era seua, sinó que era tecnologia que va comprar a algun altre. Açò no és cosa d’una sola vegada, sinó un hàbit recurrent de recollir els premis del treball d’altra gent, hàbit el qual va començar molt al principi, quan Bill Gates va comprar DOS (no, Microsoft tampoc no va crear el producte que fou la llavor del seu sencer monopoli). 

  • Ací teniu una llista bastant completa de totes les companyies i productes que Microsoft s’ha empassat amb la seua gana sempre creixent per dominar totalment el mercat.
  • Sí, Microsoft va pressionar magníficament a Spyglass perquè llicenciara el seu codi i llavors va canviar i el va regalar debades. Açò, òbviament, va fer molt més difícil per a Spyglass vendre altres llicències ja que els seus potencials clients podien just aconseguir l’Internet Explorer debades. No solament Microsoft va destruir el mercat existent de Spyglass, sinó que Spyglass va acusar Microsoft de relegar-lo a un mercat tancat, i és interessant fer notar que ells mai no van fer menció de l’Internet Explorer com un dels seus trofeus de les seues vitrines.
  • Microsoft va forçar als majors operadors web d’Internet a un acord per a no promoure el Netscape Navigator i a desfer qualsevol relació comercial amb Netscape si ells volien un lloc preferent en l’escriptori de Windows. Sí, heu llegit correctament - Microsoft no solament demanava un lloc preferencial per als seus propis productes, demanava que els productes del seu competidor no es promogueren en cap lloc. Així que la pròxima vegada que escoltes dir a Microsoft que ells són per elecció del consumidor, has de ser conscient que estan dient mentides per entre les dents.
  • Fins i tot el totpoderós Compaq tenia por de Microsoft i va retallar relacions comercials amb Go Corp i Netscape per pressions de Microsoft.
  • Per què no veus cap venedor d’ordinadors oferint-se a vendre ordinadors que tinguen Windows i algun altre sistema operatiu instal·lat (açò és el que s’anomena sistemes d’arrencada dual)? Considerant que molts sistemes operatius no-Windows, com ara Linux, són lliures i tenen excel·lents eines lliures que podrien ser molt útils per a cert tipus de gent (per exemple, estudiants d’enginyeria), podries pensar que molts fabricants d’ordinadors podrien aprofitar aquesta oportunitat per a diferenciar els ordinadors que ofereixen. Amb tot, el fet és que ells no poden perquè al contracte que tenen, Microsoft suposadament els prohibeix d’oferir un sistema operatiu no-Windows com a opció d’arrencada. (Aquest contracte no està disponible per a lectura pública perquè està classificat com a un “secret comercial” - Microsoft ha estat capaç de qualsevol cosa per mantenir ocultes al públic les seues tàctiques repressives). Referències: [Byte Article]
  • En Novembre del 1998 Blue Mountain Arts, una companyia que permetia a la gent enviar targetes de felicitació electròniques, va descobrir que dos productes distints de Microsoft, el WebTV i l’Outlook Express (el qual forma part de l’Internet Explorer), havia recentment començat a esborrar targetes de felicitacions de Blue Mountain Arts. Blue Mountain Arts era una companyia coneguda en el mercat de les targetes de felicitacions electròniques i, no de manera sorprenent, en el moment en el qual les seues targetes començaren a ser esborrades automàticament pels productes de Microsoft, Microsoft acabava de començar el procés d’entrar al mateix mercat amb el seu propi servei de targetes de felicitació electròniques. Fent servir les seues provades tàctiques, Microsoft va usar els seus productes existents en mercats sense relació (WebTV i Outlook Express) per a fer que semblara que la competència en el nou mercat estava trencada, d’aquesta manera fent les seues pròpies targetes de felicitació l’oferta es presentava més fiable. Blue Mountains Arts va demandar Microsoft a causa d’això i el jutge va reconéixer la naturalesa predatòria de les accions de Microsoft admetent un preliminar interdicte contra Microsoft. Referències: [Chronology of Trial] [ZDNetArticle] [internetnews.com Article]

Lliurament de productes inferiors

En un desesperat intent de fer-se i acabar amb Netscape, Microsoft va “integrar” el seu navegador dintre del seu SO (bé, no realment, però això és el que ells afirmen per a llevar-se de damunt el US DOJ). El que va significar això per a Microsoft és que ells podien continuar mantenint el seu monopoli un poc més, però això va tenir moltes més terribles conseqüències per als consumidors. Va significar que els consumidors s’havien d’empassar un navegador i un explorador amb moltes errades perquè l’Internet Explorer era un treball fet de pressa.

El navegador ple d’errades no hauria estat tan terrible ja que la majoria de la gent era encara bastant llesta per a fer servir el Netscape de totes maneres, però Microsoft va reemplaçar l’explorador estàndard (el visor de fitxers del sistema) per l’Internet Explorer el qual no va deixar als usuaris cap lloc on poder-se amagar de les errades. Si fas servir l’Internet Explorer avui, has de tenir clar que durant un significant període després de la seua presentació era molt més inestable i clarament inferior al de la competència, però si vols fer servir Windows has de fer servir l’IE de totes maneres perquè forma part del nucli sistema (i.e., el visor de fitxers). La lliçò a aprendre és que fent servir productes de Microsoft estàs posant-te a mercé de tenir peces del vostre sistema trencant-se baix teu, les quals treballen de manera relativament fiable (pels estàndards de Microsoft) i sent reemplaçades per quelcom trencat i inferior cada vegada que troben un nou competidor que volen eliminar.

  • El 16 de Gener del 200, l’edició de l’any 200 del Daily Wrap and Flow va donar un bon sumari dels majors component de Microsoft que eren lliurats amb Windows per a eliminar la competència i els quals eren clarament inferiors en el moment del seu lliurament. Estaven llistats en particular GUIs (en resposta a Quaterdeck), DOS (el lliurament pràcticament va eliminar DrDos), compressió de discos (usats contra Stac), components de xarxa (usats per a frustrar a Lantastic, Novell i altres), Java (en un intent de lluitar contra el llenguatge de Sun Microsystems) i l’Internet Explorer (lliurat de manera extremadament agressiva per a eliminar Netscape).

Errades, errades i més errades

He mencionat que els productes de Microsoft tenen tendència a estar plens d’errades? Estic segur que coneixes això si has fet servir productes de Microsoft en qualsevol mesura. És molt trist que la gent haja acceptat com a part dels ordinadors coses com reiniciar diàriament perquè el SO s’ha penjat, però això és així perquè ells no han vist mai les alternatives.

  • Els administradors de sistemes que han tingut experiència en altres sistemes operatius saben que Windows és un malson de mantenir. Per a tenir una idea del que aquesta gent ha de patir per això, llig aquest agut enviament d’usenet d’un administrador de sistemes frustrat. Descriu alguns problemes inexplicables que sorgeixen en Windows i en l’impressionant suport inadequat que Microsoft dóna quan apareixen. Especialment interessa fer notar la confusió en què Microsoft posa als seus usuaris en rebutjar donar-los suport quan l’usuari segueix les instruccions que hi ha a la pròpia “base de coneixements” de Microsoft.
  • Malgrat els esforços constants de Microsoft de representar que els seus productes són fiables i lliures d’errades i de les quals es preocupen, la seua pròpia documentació interna suggereix que la història és molt diferent en realitat. En un moment molt extraordinari de franquesa i honestitat, Microsoft ha publicat en la seua pròpia pàgina web un article el qual admet que Microsoft publica per costum programari increïblement ple d’errades i que això afecta negativament als consumidors d’una manera “horrible”. L’autor és mol dur amb el què fou publicat com a versió de l’Internet Explorer i també durament al·ludeix la idea que el programari a Microsoft és sovint publicat sota fortes protestes dels seus programadors per la seua falta de qualitat. No esperes que aquest article que enllacem estiga a la pàgina de Microsoft durant molt de temps - llegeix-lo mentre encara pugues. Si no està disponible quan vulgues llegir-lo, pots cercar-lo amb el títol “When Is Software Ready? Ship It Anyway!” de l’autor Víctor Stone, amb data 29 de Març del 1999. Referències: [Article MSDN].

Inseguretat

Els productes de Microsoft són coneguts pels seus forats de seguretat. Els forats de seguretat en l’Internet Explorer i en Windows NT han estat àmpliament divulgats i ara són acceptats com un succés normal quan s’anuncien. El públic s’ha tornat molt insensible als nous forats de seguretat, la qual cosa és desafortunada ja que això significa que un atac general als sistemes dels usuaris no és solament possible sinó molt fàcil. Si no és per a tu important que la seguretat no siga una prioritat principal per a Microsoft ja que no tens informació important al teu ordinador, pensa-ho de nou - si et prenen l’ordinador pot ser facilment usat per a tan astutes tasques com ara traficar amb pornografia infantil, traficar amb programari pirata, o enviar emails d’amenaça al president. El pitjor de tot és que tal activitat podria tenir per objectiu el teu ordinador i no hi hauria manera de provar que algú ho havia fet perquè Windows no manté logs.

Amb la seua estratègia .NET, Microsoft està intentant essencialment transformar-se d’una companya de programari per a l’usuari en un banc. Volen obtenir tota la teua informació personal i cobrar-te cada vegada que s’usa (serà cobrat indirectament pel comerciant al qual compres productes de manera similar a com els comerciants deuen pagar a les companyies de les targetes de crèdit cada vegada que fas una transacció amb la targeta electrònica). Açò va a convertir-se en una situació molt pitjor si Microsoft manté el seu historial d’inseguretat. Mentre les conseqüències de fer servir programari insegur són roïnes, les conseqüències de fer servir programari insegur que administra la teua informació financiera i personal són molt, molt pitjors. Aquesta sola raó hauria de ser suficient per a evitar els productes de Microsoft ja que la seua intenció és clavar .NET en tot allò que publiquen la qual cosa significa que un problema de seguretat en una part obscura de .NET pot deixar tot el teu programari vulnerable fins i tot si tens cura rebutjant les característiques de .NET.

  • Aquest article de News.com fa un excel·lent treball explicant la raó profunda d’un munt de problemes de seguretat i per què hi ha tants problemes de seguretat. La idea bàsica és que el codi vell de Microsoft està contínuament retro-ajustat per a altres usos que aquells per als quals foren dissenyats originalment i com a resultat els problemes que foren anunciats originalment i errades sense importància es converteixen en grans forats de seguretat. En particular, el retro-ajust de Microsoft de tot el seu codi heretat que treballa en internet ha encetat una proverbial caixa de Pandora de problemes.
  • Els problemes de Microsoft amb .NET començaren a mostrar-se en un primer moment. Els usuaris de Hotmail tingueren una sorpresa el 2 de Novembre del 2001 quan aprengueren que simplement llegint el seu email deixaven les seues dades financeres “al descobert” i fàcil de ser capturades. Mentre els experts digueren que l’exploit concret que fou usat era fàcil de solucionar, així i tot fou el resultat d’uns “defectes inherents” que convertiren en una “tasca molt complexa” de solucionar. Article de referència: [CNet Article]
  • El 5 d’agost del 2002, un enorme forat de seguretat en l’Internet Explorer es va anunciar - la implementació de Microsoft del SSL estava trencada. Aixó va significar en català pla que si estaves usant pàgines web com ara de bancs, de borsa, de compres les quals protegien la seua comunicació amb el teu navegador per a mantenir segures coses com el compte del teu banc o el número de la teua targeta de crèdit, la protecció estava compromesa i la teua informació confidencial podia ser furtada per gent sense escrúpols. Com a nota addicional, la mateixa errada es va trobar en el navegador lliure Konqueror i encara que el Konqueror estava mantenit per voluntaris en lloc de per una corporació de multi-bilions de dólars, l’errada fou solucionada dràsticament molt més ràpidament que l’Internet Explorer. [Slashdot Article] [Register Article] [Bugtraq Archive]
  • En l’estiu del 2001, un cuc de nom Code Red començà a fer estralls en Internet. El cuc infectava un ordinador aprofitant-se d’una vulnerabilitat de seguretat del programari del servidor web IIS de Microsoft. Una vegada aconseguit, aleshores el servidor infectat cercava agressívament altres webs a qui infectar. No va tardar molt el cuc en assolir una massa crítica i va posar en tensió a tota internet ja que moltes màquines infectades estaven bombardejant altres màquines cercant nous servidors a qui infectar. El mal fet dugué a alguns a nomenar al Code Red com el virus “Més Car de la Història d’Internet” amb danys estimats en bilions. Referències: [Damage Estimate] [CNet Series] [Brief History] [Longer History]

Des d’una perspectiva tècnica

“Estàndards” tancats

És molt conegut que les aplicacions de Microsoft s’executen molt bé en Windows perquè aprofiten les APIs secretes per aconseguir la velocitat extra que necessiten. És bastant molest que Microsoft no puga competir al terreny de joc i senta la necessitat de tombar el terreny perquè és el seu propietari. El que és encara més molest és que estiga disposada a sacrificar la estabilitat i els principis de bon disseny per a “integrar” aplicacions amb el seu SO sols per a fer que les seues aplicacions s’executen més ràpid.

Mutilació dels estàndards existents

Desafortunadament, no és prou per a Microsoft fer els seus propis estàndards que manté sense publicar. També sent la necessitat de segrestrar els estàndards existents i trencar-los, especialment si això li ajudarà a mantenir el seu monopoli dels SO. Per exemple, Microsoft es va sentir amenaçat per l’estàndard Java ja que era independent del SO, així que va intentar capgirar l’estàndard en fer-lo específic de Windows, tot per a aconseguir els clients que volia.

  • News.com té un article excel·lent en la guerra sagrada de Microsoft en Java. Llig-lo i et sorprendràs de com Microsoft pot sempre dir amb cara seriosa que fa les coses pel bé dels seus consumidors. Aquest article és sols el principi, però. Investiga en la pàgina de Thomas Winzig dedicada a exposar l’estrategia de Microsoft en Java.
  • Si fou intencional o simplement un acte d’incompetència no està clar, però diversos productes de Microsoft es van fer perquè donaren una sortida que espatllava l’HTML (el llenguatge que es fa servir per crear pàgines web). Quan es miraven amb productes que no eren de Microsoft, l’HTML resultant estava farcit d’errades gramaticals. John Walker dóna una bona explicació de la situació en la seua pàgina que conté un petit programa per a resoldre el problema.
  • Kerberos és una tecnologia creada al MIT per a fer més fàcil per als usuaris provar de manera segura qui són. Com a exemple, en lloc d’haver de posar la contrasenya en cada programa o pàgina web que vols usar, posaries la teua contrasenya una vegada quan inicies la sessió al teu ordinador i llavors Kerberos tindria cura d’autenticar-te en cada lloc perquè no hages de tornar a posar la contrasenya una vegada i altra. Açò és un poc una simplificació, però és prou dir que Kerberos és molt útil i està molt ben dissenyat.

    Kerberos, com molts dels projectes de programari del MIT, està disponible debades per tothom per a ser usat i integrat en el seu programari. En l’estil típic de Microsoft, Microsoft va agafar l’estàndard de Kerberos (el qual va obtenir debades, pensa-ho), el va integrar en Windows i el va canviar perquè fos incompatible amb Kerberos en qualsevol plataforma. Si això no fos prou, va rebutjar alliberar debades els detalls dels canvis que havia fet perquè altres plataformes pugueren fer-se compatibles amb les seues “extensions” de Windows. Després de moltes reclamacions de la comunitat tècnica, Microsoft per fi va publicar unes especificacions dels seus canvis, però per a accedir a elles havies d’estar d’acord en una llicència que afirmava que les modificacions eren secret comercial (sí, ells volien reclamar la protecció del secret comercial sobre una cosa que majorment havien obtingut debades del MIT)! Alguna gent va decidir amb el temps ignorar la llicència i publicar quins canvis havien fet de totes maneres, la qual cosa dugué a Microsoft a iniciar accions legals. (Nota: Microsoft va permetre finalment accés públic als seus canvis després de moltes protestes. Així i tot, la seua implementació de Kerberos encara no permet una apropiada interoperabilitat amb elprogramari estàndard de kerberos). Articles de referència: [Slashdot article #1] [Slashdot article #2] [LinuxWorld article] [Salon article].

Falta d’innovació

És repugnant com Microsoft es representa a ell mateix com al suprem innovador quan tot just tota la tecnologia que té fou copiada del treball previ d’altres. Recorda totes les majors innovacions en la tecnologia CS i llavors compta quantes d’elles van ser desenvolupades per Microsoft. Jo compte zero. La veritat és que açò passa perquè Microsoft no entra en un mercat fins que la quantitat de diners que fa en ell és bastant gran.

Des d’una perspectiva de qualsevol altre

Intents de prendre els mercats dels dispositius

Quan els xips dels ordinadors començaren a pujar en més i més aparells, Microsoft no podia suportar veure un mercat potencial del programari que no controlava, així que va llançar una cosa anomenada Windows CE. El que no comprenia és que la gent estiguera acostumat a aparells fiables i no els feren amb el nivell de poca fiabilitat que acompanyava la majoria de productes de Microsoft en els seus dispositius. Pel que a mi respecta no vull que Windows conduïsca el meu cotxe en absolut. T’anime a que mai no compres cap producte que faça servir Windows CE perquè l’amenaça no s’estenga.

Intents de comprar la confiança del públic

La fera natura competitiva de Microsoft ha ofés a tots en la indústria on els voluntaris són pràcticament inexistents. Durant algun temps Microsoft ha recurrit a comprar el recolzament del públic i ha hagut incidents documentats d’empleats de Microsoft fingint ser usuaris normals de programari en escenaris públics sense revelar les seues vertaderes identitats. I aquestos són just els incidents sobre els que el públic s’ha informat - qui sap quants casos de falses suplantacions mai no han estat exposats? Així quan veus un rar exemple de suport a Microsoft necessites seriosament qüestionar-te si és genuí.

  • La campanya del 1998 de Microsoft anomenada “astroturf” afortunadament esclatà en la seua cara. La campanya astroturf era un intent de Microsoft de crear un moviment base en la seua batalla legal en contra del DOJ pagant a la gent perquè donara suport públic. Es nomenava astroturf en lloc de base perquè el suport era completament fals. [LA Times Article (Dead)] [Mirror of LA Times Article]
  • MSNBC és també un intent obvi de Microsoft per a comprar la publicitat bona que no es mereix.
  • Durant el procés anti monopoli del 1999 hi hagueren informes de Microsoft animant als seus empleats a enviar missatges als fórums públics mostrant que “Microsoft és responsable de totes les coses bones de la computació” i que “El govern no té raó en impedir a MS de fer res”. És molt trist quan l’única gent de la qual pots obtenir suport són aquells que depenen de tu per al seu sosteniment diari.
  • L’incident de Steve Barkto fou el que va obrir els ulls a un munt de gent respecte a la pràctica dels empleats de Microsoft de representar-se a ells mateix en els fòrums públics. Ha de ser llegit perquè ofereix una molt clara evidència d’aquesta pràctica que de fet té lloc a Microsoft.

Decepció completa

Els exemples de decepció completa de Microsoft són nombrosos i ben documentats. Tothom hauria d’estar molt interessat sobre açò sense reparar en si creus que t’afecta directament o no, perquè t’afecta. Permetre que Microsoft s’enduga el pastís a la seua manera solament anima a les altres comanyies existents a fer el mateix, mentre desanima a les companyies a donar-te la veritat sencera que necessites per a prendre decisions informades com a consumidor, cosa a la qual tens dret com a membre d’una societat civilitzada.

Açò no és més que una llista exhaustiva d’exemples i hi haurà molts més exemples afegits una vegada tinguem temps d’examinar els nostres nous arxius.

  • Microsoft va presentar un vídeo manipulat en el procés anti-monopoli - Microsoft va afirmar que accidentalment va fer servir el vídeo erroni en aquest cas. Ok, així que accidentalment gravaren un vídeo manipulat en lloc del vídeo real!?!? Això et sona admisible a tu? Espere que no. (Alternate Article #1)
    (Alternate Article #2)
  • I ho feren altra vegada - Microsoft no aprén les lliçons i va enviar dos vídeos més els quals eren exitosament enganyosos.
  • Amb respecte a la publicació de l’Internet Explorer i Windows de Microsoft - Microsoft continua insistint que l’Internet Explorer éspart del sistema operatiu i fou fet així en benefici dels consumidors malgrat el testimoni en sentit contrari dels propis directius de Microsoft. No obstant això, dintre de les parets de la companyia és probable que escoltes una història diferent. En aplicació d’una obscura patent els propis advocats de Microsoft van afirmar “hauria de ser entés per aquells experts de l’art que un navegador, com ara el Netscape Navigator o l’Internet Explorer,… està separat del sistema operatiu.” Doncs decideix-te ja, Microsoft.
  • Microsoft canvia d’opinió en Java - Açò és un desafortunat exemple de l’estratègia d’abraça i estén de Microsoft que va impedir que haguera sigut una gran tecnologia. Java va prometre fer fàcil escriure programes que pogueren executar-se en qualsevol ordinador sense reparar en si l’ordinador estava executant Windows o no, i molta gent estava gratament sorpresa quan Microsoft va anunciar que suportaria totalment aquesta nova tecnologia i no “estendria Java de manera que fos propietària de Windows”. Fou un poc més tard, per a consternació de molts desenvolupadors de Java que creien que Microsoft estava actuant de bona voluntat, que Microsoft començà a deixar fora de la versió de Java peces crítiques les quals va publicar molt bé, reemplaçant aquelles peces crítiques amb codi que sols funcionaria en Windows, d’aquesta manera negava un dels avantatges principals de Java, a canvi de mantenir el monopoli de Windows. Uns desenvoluadors s’uniren per a suplicar a Microsoft que complira amb la seua promesa original però la resposta de Microsoft va ser de molta burla, dient que “qualsevol que puge al Java està … esperant els llimbs.” Açò fou un clam més de la seua promesa original de donar suport total a Java. Per suposat, s’entornaren enrere quan estaven intentant desesperadament guanyar quota de mercat per al seu pelat Internet Explorer i no hagueren certament assolit la seua quota de mercat actual sense suportar Java, així que ells tenen el que volien i és bo per a d’ells tornar a la seua promesa, no?
  • L’identificador de maquinari de Microsoft els ha pillat amb els pantalons baixats - Windows 98 debia registrar-se i quan et registraves enviava un ID a Microsoft que identificava de manera unívoca el maquinari del teu ordinador. El pitjor és que si durant el registre li dius a Windows que no envie aquesta informació la qual pot ser usada per fer-te un seguiment per Internet per part Microsoft, ho fa de totes maneres. Microsoft va insistir que aquesta característica era per a ajudar al suport del consumidor quan els usuaris els criden amb problemes, però després de moltes pressions va admetre que no era realment necessari. Llavors, per què està interessada Microsoft en registrar l’ús del Windows? The Register afirma que és per màrqueting i propòsits antipirateria pels quals Microsoft està disposat a envair la teua privacitat sota el sobreusat argument d’ajudar al consumidor.
  • El codi de Microsoft “no té errades” - En una entrevista alemanya anomenada FOCUS, Bill Gates va afirmar que el codi de Microsoft no tenia errades significants i culpabilitzava dels tan nomenats “bugs” a errades de l’usuari.  Espantosament açò és recordar la segona xarrada de 1984. Com és que no hi ha errades en el programari de Microsoft i cada nova versió del Windows és sempre celebrada com a més estable que la darrera? Per què la versió prèvia és menys estable si no té errades? Microsoft és conegut de fet pel seu programari increïblement farcit d’errades. Perquè ho penses d’altra manera, el Word no es deuria trencar quan simplement s’està usant, l’IE no es deuria trencar quan simplement s’està usant, i el Windows mai no es deuria de trencar sols perquè un programa està realitzant una “operació il·legal”. Aquestes errades són solament la punta d’un enorme iceberg, ja que són les errades més obvies amb què s’ha ensopegat qualsevol que haja fet servir alguna vegada els productes de Microsoft durant un ampli període de temps. No deixes que Bill Gates intente forçar-te a pensar que si el Word es trenca és errada teua per no saber com usar-lo - que el Word mora completament perquè has fet quelcom “malament” seria l’equivalent a que el teu cotxe es parara perquè no has ajustat el retrovisor perquè estiga perfectament centrat amb la finestra del darrere.
  • El serveis de Microsoft són “segurs” - El juliol del 2001, l’Electronic Privacy Information Center (EPIC) va presentar una reclamació al United States FTC al·legant que Microsoft va fer declaracions enganyoses en allò que es refereix a la seguretat i privacitat del seu sevei anomenat Passport. Microsoft havia aparentment dut als consumidors a creure (entre altres coses) que les pàgines web que feren servir el seu servei Passport serien més segures que les pàgines web que no. No solament es va descobrit que no era veritat, sinó que es va considerar el récord de pacotilla en seguretat de Microsoft, hom podia esperar raonablement que el contrari fos veritat. La FTC va anunciar la retirada dels càrrecs contra Microsoft el 8 d’agost del 2002. [FTC Announcement] [Register Article]

Desacreditades Les Defenses comuns de Microsoft 

Microsoft és capdavantera perquè els seus producte són millors

Els productes de Microsoft no són generalment millors. Com a exemple, Windows és més gros, molt menys estable, menys segur, molt més car, i amb més falta de capacitats que Linux, un dels seus sistemes operatius competidors. La raó real per la qual Microsoft és capdavantera és perquè el seu màrqueting és superior i perquè influeixen en la seua quota de mercat existent per a mantenir als consumidors travats en les solucions específiques de Microsoft.

Microsoft no hauria de ser penalitzat pel seu èxit

Per suposat que no hauria de ser penalitzat pel seu èxit, però hauria de ser penalitzat per fer servir pràctiques predatores per a treure a la seua potent competència d’una manera que no seria possible si no tinguera el seu monopoli. La millor manera de penalitzar a Microsoft és fer servir les alternatives als seus productes. Un valor afegit de fer servir alternatives és que tindràs molt millor programari.

Notes:
Article original: http://www.kmfms.com/whatsbad.html
Guia d’ús del contingut de la pàgina web http://www.kmfms.com/: http://www.kmfms.com/usage-guide.html
Contribucions especials d’aquest text:

Contributors

* Timothy W Macinta was the initial author and remains the primary author and editor in chief of this page.
* Allan Stojanovic contributed quite a few links with accompanying summaries.
* Franklen Kin Shing Choi has contributed many links and suggestions as well as a Chinese summary of this page.
* Ken Arroyo contributed a Spanish translation of this article in July, 2002.

«Tornar enrere si et preguntes més coses